Aquesta setmana hem començat amb el conductisme operant. En un principi era bastant paregut al conductisme clàssic, però a l’hora de realitzar el treball proposat, inventant un exemple de cada tècnica, ens hem trobat que és un poc més complicat que l’altra. És a dir, es fàcil d’entendre, però (ara parlo de mi) és un poc complicat diferenciar cadascuna de les tècniques, perquè en totes hi ha d’aparèixer l’avaluació, la fase d’intervenció i la fase de seguiment, a més d’un reforç (ja sigui positiu, negatiu, de forma material...). A més, també és costós el realitzar un exemple per al primer cicle d’infantil i un altre pel segon. En els dos casos es fa més senzill el posar un exemple d’un nen o d’una nena amb una conducta que volem modificar, però seguir unes estratègies és un poc més costós.
També, aquesta setmana, he patit un poc. Ja que hem recalcat alguns casos del conductisme operant que no s’haurien de fer mai, i jo he de reconèixer que, sobretot el primer any, des que treballo amb infants n’he fet moltes, de garrafades. Sobretot una em va quedar marcada: la de fer repetir a l’infant un número concret de voltes una frase, ja sigui a la pissarra com al quadern. Idò bé, el meu primer any com a monitora em vaig trobar amb un nen a classe de 7 anys que no em feia res de cas, em tornava boja, i quan el renyava ell no parava de riure i mirar a la resta de companys. Jo em frustrava molt, i en comptes de parlar amb ell sense perdre els nervis, li cridava i el feia copiar a la pissarra, davant la resta, “No faré tonteries” o alguna cosa pareguda. El més increïble de tot això és que al final de l’estiu me l’estimava moltíssim, i a mi em feia més cas que a l’altra monitora (érem dues a l’aula per a 30 infants). També he de reconèixer que quan ja anava cansada de “castigar-lo” d’aquesta manera i em dedicava a parlar més amb ell, vaig notar una millora en el seu comportament, però jo no hi he caigut fins fa poc.
M’agrada molt fer aquests casos pràctics, em semblen difícils “de solucionar” però molt interessants. Tal volta m’agradaria poder compartir més experiències a l’aula amb la resta, casos reals, per a poder compartir opinions entre tots i arribar a alguna solució, si és que hi ha algú que no la tengui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada