dissabte, 10 de desembre del 2011

Divendres 9 de Desembre de 2011.


Des de l’última vegada que vaig entrar al bloc tal volta han passat dues setmanes. He de dir que el treball que se’ns està demanant a classe és esgotador.
Vam acabar el tema del conductivisme, i, amb això, també vam començar el tema 3. Els processos cognitius són prou interessants, al menys canviem un poc, tants d’autors s’estaven començant a fer un poc massa llargs. No parem de relacionar-los amb els apunts nous d’aquest tema, el que està molt bé per al moment d’estudiar “de veritat” de cara a l’examen.
A la vegada que comencem tema nou, ens hem començat a posar amb el treball de les fitxes. És un treball molt enriquidor, però amb molt de pes, i que provoca bastant d’estrès, al menys a mi. No vull que haguem tingut poc temps, però és un treball que ens vam proposar fer bé de veres, omplir-ho d’experiències i d’activitats que es poguessin incloure en un projecte educatiu. Està clar que fins que no es porta a terme no es sap amb exactitud si sortirà bé o no; tampoc si s’adapta del tot a les necessitats, expectatives i edat dels infants amb què treballem.
També em preocupa pensar que amb els altres dos treballs ens hi vam esforçar moltíssim; no vull dir que amb aquest no ho haguem fet, però trobo que els altres ens sortiren millor. I tal volta m’esperava una nota un poc més elevada. És irònic això d’estar treballant a classe la motivació i treballar per a que els infants vulguin aprendre simplement per això, aprendre, i que nosaltres ens moguem per a aconseguir una nota, ja sigui per a superar a una altra persona o per “auto-reconfortar-nos” és molt estrany. De moment encara no crec que ho pugui evitar, espero aconseguir-ho en un temps no molt llunyà.
Trobo que se’ns segueix espitjant des del lloc on estudiem per a que lluitem per a una nota, per a que ens esforcem. De veres vull aprendre per a ser una bona mestra, però també m’agradaria que els resultats es vessin reflectits. Sembla com si, realment, no haguessis aprés res si el mestre no t’ho escriu. També crec que fins que la manera de treballar i avaluar a l’escola, a l’institut i a la universitat no canviï, els alumnes no podran evitar desitjar una bona nota, encara que també s’esforcin pel fet d’aprendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada